21.3.12


Els llibrets de les comissions falleres de la comarca de l'Horta han obtingut diversos premis en els dos concursos principals convocats a nivell de tota la Comunitat Valenciana.

En concret, en els premis de la Generalitat, comissions de quatre poblacions han tingut la seua recompensa. Sant Roc de Torrent, el 4; Rambleta de Catarroja, el 6; Ramon y Cajal de Torrent, el 9; l'Albufera de Catarroja, el 15; el Charco, també de Catarroja, el 21; les falles de Silla El Port, El Mercat i Reis Catòlics, els premis 25, 36 i 43 respectivament; mentres que Campament i Mariano Benlliure de Paterna, el 48 i 50.

En quant als premis de Lo Rat Penat en la secció de Regne, El Charco de Catarroja ha obtingut el premi Extraordinàri seguida per Colonia d'Aldaya, Mariano Benlliure de Paterna, l'Amistat d'Alfafar, Porta del Sol de la Canyada, El Sequer d'Alfafar, Angel del Alcazar de Torrent, l'Albufera de Catarroja, Plaça Europa d'Aldaya, i Santa Rita d'Aldaya

20.3.12


Hui és el primer dia després de la cremà de les falles. Durant els pròximes dies, a banda de les assamblees per a triar nous presidents i juntes directives (o votar que continuen en el càrrec) també és época de repetir o renovar artistes. Vos anirem contant les novetats i si voleu envieu-les al següent correu: tofolet@gmail.com i les compartirem. Entre tots donarem a conéixer les Falles de l'Horta

7.2.12

Millorar l'Exposició


Torne a escriure de falles després de molt de temps sense fer-ho. I ho faig per a intentar aportar una reflexió per a les falles de Torrent. En concret per l'Exposició del Ninot.

El Museu Comarcal de l'Horta em pareix un espai cultural magnífic, pero no és el lloc per a fer l'exposició del Ninot. De fet, hui trobavem els ninots en tres llocs diferents dins del museu. Els fallers de Torrent hem de saber valorar l'importància d'esta exposició i reclamar una ubicació més adequada. A major valoració més capacitat de fer possible que les nostres falles siguen una festa reconeguda i turísticament vendible com es pretén.

En la meua opinió pense que hem de repensar el concurs. I en este sentit, marcar unes mides màximes seria determinant. Segur que totes les comissions tenen la millor voluntat quan duen els seus ninots, pero hi ha molta desproporció de tamanys i esta desproporció no favorix la visitabilitat de l'exposició.

Per atra banda, es podria editar una guia on aparegueren les comissions, els artistes, les diferents categories, una explicació dels motius històrics i actuals. Tampoc caldrien grans despeses. Una guia senzilla seria suficient, encara que molt interessant per a millorar esta exposició.

Per últim, caldria plantejar-se, si forem capaços d'establir una estratègia de millora i difusió de l'exposició, si no seria possible fer us de la votació popular per a triar el ninot indultat, encara que es mantinguera el jurat per a elegir els millors ninots per secció. Encara que, com dic, açò només ho veig possible si l'exposició entra en una dinàmica diferent.

Esta és només una opinió, una aproximació a com es podria plantejar l'exposició del ninot des d'una voluntat d'aportar idees per al debat i la millora, i sense més pretensions que estes.

21.3.11

Les falles en 10 fotografies

Els sers humans són alguna cosa més que un cos animat. Tenen ànima, i l'ànima els espenta a l'art, a la filosofia, a qüestionar-se els perqués de l'existència, i els conduix a celebrar. Els sers humans són una comunitat de sers celebratius.

En el cas dels valencians l'essència celebrativa es traduix en festes plenes de creativitat que abasten la seua màxima expressió en les falles, cadafals que cal crear partint del no res cada any.


Una vegada esbossats cal traslladar-los a la realitat. Les mans dels artistes i dels artesans van recreant eixa realitat imaginada partint de materials com la fusta, el paper o el suro

Materials que revestits de diversos estils de pintura es convertixen en una proposta artística única en el món.

Tot este procés es du avant en els tallers dels artistes, pero arriba el moment en que les falles han de vore el carrer i comença la plantà els dies en que en només unes hores es juga i es valora tot un any de treball.
I una volta plantades comencen les passejades per a vore-les, per a fruïr de les propostes, per a riure's de l'ingeni, per a conéixer la crítica, per a maravellar-se de l'art fungible dels cadafals.

Afortunada o desafortunadament no tot són cadafals en les falles, hi ha una desbordant festa que es celebra al seu voltant, dins i fòra dels casals, per tota la ciutat, per molts pobles. Una festa massiva, atronadora.


En esta festa tenen el seu lloc principal els més menuts de la casa. Moltes activitats estan pensades per ad ells, i fins i tot tenen les seues falles infantils, que en moltes ocassions són més divertides i admirables que les majors.

Encara que si alguna cosa té lloc en la festa és la musicalitat de la pólvora. Sense el seu esclafit la festa restaria òrfana. Sense la seua llum la trobariem fosca. Sense el seu soroll romandria tristament silenciosa.

Pero sense dubte l'essència de la festa, l'ànima de les falles és el fòc. El fòc que domina l'esperit de la celebració la nit de la cremà. El fòc que és el punt d'arribada i el de partida en el mateix instant. Perque no és un tòpic, és l'autèntica realitat, de la cendra de la falla d'un any, naix d'immediat la falla de l'any següent. I per tant, la falla mor i naix del fòc, i sense ell la falla no seria falla, sinó una realitat ben diferent.







22.3.10

Falles per vore


Com vaig dir el mateix 19 de març quan la retroexcavadora abocava gens poèticament les cendres de la falla Cronista de Torrent en el camió, estes han segut unes falles més racionals per a mi que les anteriors. Parle a un nivell personal. I ho han segut perque he conseguit no agobiar-me per no arribar a vore totes les falles que volia i poder viure-les més en familia i en la comissió (I això que he treballat a hores) Podem dir que prova superada en eixe sentit.

Pero precíssament per això, he de començar la meua visió de les falles del 2010, enumerant els cadafals que s'han quedat pel camí i que m'haguera agradat haver vist abans de ser lliurats al fòc. I ho faré, no per a flagelar-me públicament per no poder haver arribat per determinades circumstàncies, pero també d'alguna manera voluntariament, sinó per a vore si entre els lectors fallers, trobe alguna ànima caritativa que vullga compartir les seues fotografies i també els seus comentaris, per a lo que deixe oberta la finestra festera de Més Falles. Aixina ho espere.

De manera que aci va la llista. En la secció primera em quedà per visitar la falla de Fede Ferrer per a Plaça de Montolivet, en la 1ªB, la de Paco López en Oltà-Juan Ramón Jiménez, en 2ªA la de Javier Arévalo en el Barri de la Llum. Tampoc arribí a vore les falles de Vicent Martínez Aparici en Zapadores-Vicente Lleó (2ªA) o Plaça Garcia Morato-Yecla (6ªA) o les de Sergio Musoles en Illes Canaries-Dama d'Elig (2ªA) i Pintor Salvador Abril-Peris i Valero (2ªB).

Atres propostes que m'agradaria haver comtemplat han segut el cadafal de Javier Martínez en Vicente Sancho Tello-Chile (3ªA), els dos de Mario Gual en Castelló-Sogorb (4ªB), el de Miguel Banaclocha en Luis Oliag-Mariola-Granada (5ªB) i per supost els cadafals d'Ignacio Ferrando en Plaça de la Santa Creu (4ªB) i Portal de Valldigna-Salines (6ªA), sense oblidar els de Juanjo Garcia en Dr. Sanchis Bergón-Turia (6ªA) els de Daniel Jimenez Zafrilla en Tres Camins-Pinedo i els dos, major i infantil de Fet d'Encàrrec en la Plaça de l'Àngel (6ªB).

I en quant a les infantils, les de Miguel Hernández per a Pare Santonja i Menendez Pelayo-Av. Catalunya i la d'Oscar Villada en Sanchis Bergón-Turia. Aixina que ya sabeu, vos agrairia la vostra participació.

23.2.10

Falles infantils


Des de les falles de 2003 tinc el gust de publicar una espècie de ruta alternativa a les falles de la secció especial del Cap i Casal que vaig denominar des del primer moment "Recorregut a banda". Este recorregut també representava per a mi una fulla de ruta dels cadafals a visitar durant les poques hores que les falles estan plantades, al que s'afegien sense estar escrites, les falles de la secció especial, i secundàriament, les falles infantils, i dic secundàriament, perque no em desplaçava aposta a vore cap d'estos cadafalets, sinó que fruia dels que trobava pel camí o compartien demarcació en alguna gran que m'haguera cridat l'atenció. Pero això enguany canviarà.

Enguany, reduiré el número de falles grans a vore, això en principi perque si caigueren totes millor que millor, i ho faré conscient que algunes de les infantils caldrà anar a vore-les en independència de qui plante el major o com siga este. Hi ha varies que no voldria perdre'm en directe i de diferents artistes, pero especialment tractaré de visitar els proyectes de Miguel Hernàndez (almenys la de la falla dels Doctors) i de David Moreno en Jesús-Sant Francesc de Borja.

La fotografia de dalt, correspón a este primer. En la fotografia, degut a la gran idea de posar els ninots infantils darrere d'un cristal no ix massa bé, fins i tot se me pot vore fent la foto en el reflex, pero es tracta d'un ninot excepcional des del meu punt de vista, i que damunt, aporta noves concepcions artístiques que fins ara no s'havien plantejat. I per això, no vull deixar d'anar a vore este treball en el seu conjunt en el carrer.





En la fotografia anterior podeu observar el ninot que David Moreno ha presentat a l'Exposició del Ninot d'enguany i forma part del monument infantil de Jesus-Sant Francesc de Borja. Segurament no serà el ninot indultat d'enguany perque no respón a un cànon clàssic i també hi ha atres ninots de molta calitat que, en principi, són més proclius a rebre el favor del públic votant, pero també estic convençut que el gremi el demanarà per al seu museu per representar una proposta renovadora en llínees i concepció, sense deixar de ser una figura treballada fins al més mínim detall.


Hi ha més artistes infantils que plantaran falles que caldria visitar, molts d'ells jovens artistes. Uns s'obrin camí en este món, atres comencen a consagrar-se com a artistes, pero tots plasmaran el seu art en els nostres carrers, per un preu econòmic prou més baix del que rebrien en atres sectors. Açò també s'ha de valorar i tindre en conte a l'hora d'eixir al carrer a fruir de les falles.

23.1.10

Reconciliació en les falles



Desconec si en atres llocs es produix una desafecció tan profunda d'una significativa part de la societat en la seua festa més important, com passa en Valéncia en les falles. Associacions de Veïns que miren en lupa qualsevol moviment de les comissions falleres, entrebancs administratius per a dur avant més d'una activitat per part d'estes comissions o denúncies als casals són només un eixemple d'esta desafecció. Pero per a mi, el punt àlgit d'este desencontre és que en bona part de la societat valenciana, falles i faller són sinònims de groller, alcohol, molèsties, soroll o l'expressió màxima de desorganisació. Este pensament serà molt difícil de canviar, pero seria qüestió d'anar treballant en rebaixar-lo almenys en part.

Prou gent es declara "antifallera" basant-se en una idea preconcebuda, que no anem a negar-ho té moltes connotacions reals, pero que falla (usant atra accepció de la paraula), baix el meu punt de vista, en una visió negativa de tot el colectiu faller. És una cosa pareguda a lo que li passa a l'Església. Si un retor ha fet alguna cosa roin, tots els retors són iguals, si algún membre de la jerarquia diu una barbaritat, tots els bisbes són allò o lo atre. Puix en el cas de les falles, igual. Si una comissió talla un carrer durant uns dies per a que quatre puguen almorzar ocupant-la, tots els fallers tenen un comportament incívic, i aixina en una espiral de molts eixemples que segurament tots tenim en el cap, i hem patit més d'una experiència en este sentit.

És cert, hi ha fallers i comissions que tallen carrers, que ocupen l'espai públic sense massa sentit, que fan soroll, que tenen el casal les 24 hores, pero com també és cert que hi ha fallers i comissions compromesos en la realitat social, en la cultura, en la recuperació de les tradicions valencianes, i això sense entrar a analisar el pes que en l'economia valenciana pot tindre la festa de les falles. Per això les generalisacions dels antifallers o expressions com "això funciona com una falla" que segur tots hem escoltat no es corresponen en la realitat, i el món de les falles hauria de treballar per canviar o que anara minvant esta manera de pensar.

Esta reflexió ve provocada per la meua pròpia desafecció fallera, naturalment no m'havia passat al costat fosc de l'antifallerisme, pero sí estava en un procés de desconnexió de la festa per diferents raons. Pero en açò que arriba la presentació de la meua comissió i acabe implicant-me més de lo que en un principi volia, i també una cridada del president de Corona per a que colaborara en ells en una de les tantes i variades propostes que ixen d'esta comissió. Una cridada que dóna pas a un café en el seu casal de revista de diseny pero faller com el que més. Un café que obri la porta al recort, a les vivències, a les estimes, a les ilusions. Unes ilusions tan nítides que per si a soles trenquen la barrera de la desafecció. En el temps que durà el café, vaig poder mirar els ulls de Marga, de Pedro, de Jose Manuel, de Miguel Angel, de Charly i en ells vaig poder percebre tots eixos sentiments que els nyuga a les falles i especialment a la seua comissió, a les persones de la comissió, majors i infantils. I tot des de la gratuitat de la seua entrega. Vaig vore reflectits en els seus ulls, els meus propis pensaments, el meu propi ideal. Vaig pensar que, pot ser, més que grans trobades i fòrums, més que taules redones i de negociació, els veïns antifallers podien passar-se a fer-se un café per algun casal com el de Corona i en un parell d'hores es rebaixaria segurament la seua desafecció. No crec que resultara massa difícil conseguir-ho.